Avui us porto un tutorial que us ajudarà a donar una nova vida a les vostres antigues càmeres. Solament us fa falta ganes i aquesta llista de materials:
Materials;
– Alcohol
– Bastonets de cotó
– Goma Eva (espuma)
– Llapis
– Cúter / Tisores
– Tela adhesiva
– Cinta adhesiva de dues cares
– Regla
– Vernís (no surt al video)
Abans, però, com que la meva càmera havia estat estat en desús molt de temps, feia falta una neteja i comprovar gomes o espumes, ja que si no és així, ens entraria llum i se’ns velaria el negatiu.
Després de prendre les mides a la nostra càmera i tenir-ho tot anotat, podem començar a fer el dibuix al revers de la tela adhesiva que haguem triat. Tot seguit retallarem i enganxarem amb molta cura, i amb l’ajuda d’un cúter, la tela a la muntura. Aquesta pot ser la part més laboriosa i difícil però amb paciència i traça, us en sortireu.
Aquí teniu el video amb tot el procés.
Quan ja tinguem la càmera customitzada amb la tela adhesiva, procedirem a aplicar-li una lleu capa de vernís, així evitarem que la tela s’embruti i es deteriori. Us aconsello utilitzar un pinzell petit i aplicar el vernís amb precaució. Si fa falta, el deixem assecar i més endavant ja apliquem una segona capa.
Bé, espero que us hagi agradat aquest tutorial i us animeu a personalitzar les vostres càmeres antigues, donant-los un toc divertit i personal. Si no sou manetes, però us agradaria tenir la vostra càmera customitzada, em podem escriure a l’adreça mail que trobareu en el blog, i atendré la vostra comanda.
Per cert, si voleu fer el mateix amb alguna càmera digital no hi ha problema, el procediment -a part de la neteja inicial- serà el mateix.
L’analògic està de moda, l’èxit de botigues com Lomography en l’època digital són un exemple. Fins i tot, hi ha fotògrafs de boda que han tornat a agafar les seves antigues càmeres de carret per fer casaments; encara no tinc molt clar si com a reclam o per nostàlgia (per comoditat ja et dic jo que no). Però la veritat és que les fotografies fetes en analògic continuen tenint alguna cosa que les fa diferents i úniques; si no per què tots els filtres d’Instagram busquen imitar els seus colors i textures?
Jo mai he deixat de fer fotos de carret; si no pregunteu-ho al fotoprix del meu poble, on gairabé cada setmana em veuen entrar amb un o dos carrets a les mans, però sempre per fotos personals; com aquestes de les festes de Gràcia. Potser va sent hora que faci com aquests fotògrafs que comentava i em dediqui a fer “casaments analògics”, però no sé si trobaria cap parella que s’arrisqués.
Gràcia sempre ha estat el barri on he volgut viure, és com un poble dins d’una ciutat. Algun dia espero tenir la sort de viure en algun d’aquests carrers i tenir l’oportunitat d’ajudar a decorar, quan això passi serà una bona bajanada.
nota: algunes fotos -les que surto jo- són de l’Elisenda Turch.