L’analògic està de moda, l’èxit de botigues com Lomography en l’època digital són un exemple. Fins i tot, hi ha fotògrafs de boda que han tornat a agafar les seves antigues càmeres de carret per fer casaments; encara no tinc molt clar si com a reclam o per nostàlgia (per comoditat ja et dic jo que no). Però la veritat és que les fotografies fetes en analògic continuen tenint alguna cosa que les fa diferents i úniques; si no per què tots els filtres d’Instagram busquen imitar els seus colors i textures?

Jo mai he deixat de fer fotos de carret; si no pregunteu-ho al fotoprix del meu poble, on gairabé cada setmana em veuen entrar amb un o dos carrets a les mans, però sempre per fotos personals; com aquestes de les festes de Gràcia. Potser va sent hora que faci com aquests fotògrafs que comentava i em dediqui a fer “casaments analògics”, però no sé si trobaria cap parella que s’arrisqués.

Gràcia sempre ha estat el barri on he volgut viure, és com un poble dins d’una ciutat. Algun dia espero tenir la sort de viure en algun d’aquests carrers i tenir l’oportunitat d’ajudar a decorar, quan això passi serà una bona bajanada.

nota: algunes fotos -les que surto jo- són de l’Elisenda Turch.